D i s t r i c t e 1

D i s t r i c t e 2

D i s t r i c t e 3

D i s t r i c t e 4

D i s t r i c t e 5

D i s t r i c t e 6

D i s t r i c t e 7


G a l e r i a 1

G a l e r i a 2

G a l e r i a 3








Et trobes a: Història de Sabadell



Per començar, em de dir que Sabadell, a l'inrevés que Terrassa, va tenir una naixença humil no fa encara ni mil anys, i que durant segles no ha estat res més que una vileta. No pot pas ufanar-se de fets històrics brillants.

Però hi ha un mèrit gran per a les generacions que han habitat Sabadell desde que començà a formar-se la vila: i és l'esforç amb què van haver d'enfrontar-se continuadament per anar-se forjant una identitat emancipada i definida.

Arrahona


Els íbers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui són Sabadell, entre ells, la serra que ara es coneix per La Salut. I és amb els íbers que va nèixer el nom d'Arrahona.

El conjunt d'edificacions aixecades pels romans a La Salut podia ser el que ells en deien "villa", o sigui una gran explotació pagesa.

Als romans els hi era imprescindibles uns camins en bones condicions perquè hi puguessin passar les legions. Un d'aquest camins es dèia "Via Aurèlia", ruta general que anava de Roma a Cadis. La "Via Aurèlia" atravessava la serra s'Arrahona descendint fins al riu i tornant a pujar cap al que ara és Sabadell.


El vas apolĚlinar, testimoni de l'existència d'Arrahona


La Vila Neix


En document del 1039 s'esmenta per primera vegada l'església parroquial de Sant Feliu d'Arrahona. Era situada entre l'actual cementiri de Sabadell i la barriada de Torre Romeu. O sigui el que es coneix per capella de Sant Nicolau.

Amb la reconquesta als moros el pla on hi ha ara Sabadell tambè es va poblar de masos i cases. La gent que vivia al pla trobava lluny l'església d'Arroahona i es va construïr, a l'any 1076, la capella de Sant Salvador d'Arrahona, on hi ha l'actual església dde Sant Fèlix.


Església de Sant Feliu d'Arrahona


El Mercat, motor i nom de la vila


La primera notícia documentada que existeix del mercat data de l'any 1111. Al mercat hi acudien pagesos de tot el Vallès que anaven a comprar i a vendre. Aquest mercat se li coneixia pel nom de "Forum Sabatelli". A l'espai obert on es feia el mercat es va anar configurant el que seria la Plaça Major. A la plaça Major es va fer el mercat durant més de vuit-cents anys, fins que a l'any 1930 es va construir l'actual Mercat.

Posible aparença del mercat que va iniciar l'expansió de Sabadell


Les primeres cases es van fer entorn de dos centres d'atracció: l'església i el mercat. Apinyats al darrera de l'església van sorgir els primers carrerons, estrets curts i irregulars. A l'entorn de l'espai obert on es feia el mercat van anar aliniant-se, encara que també irregularment, les cases que convertirien el mercat en plaça.



Les muralles


L'any 1374 el rei va manar que les muralles de Sabadell fossin reforçades per por de que la dinastia de Mallorca envies una expedició de guerra a Catalunya. Els sabadellencs es van esmerçar tant, que la reina va donar l'ordre de que, en cas de necessitat, els pobles de Polinyà, Santa Perpètua i Santiga anesin a refugiar-se a Sabadell.

Tota muralla tenia uns portals per poder-hi entrar i sortir. Un dels portals més antics de Sabadell era el de la Porta Barrera, a la part baixa del Passeig. Més tard, havent-se edificat fins on comença la Rambla, es rectificà la fortificació i es va fer el Portal de Barcelona. Els altres portals eren: el de Granollers, al final del carrer de Baix Pedregar. El de la Palanca, en el carreret d'aquest nom. El de Manresa, al capdamunt del carrer del mateix nom. El de Terrassa, a la sortida del tros que existia del carrer de Sant Antoni. I finalment el d'en Mateu, per on s'anava al camí de l'Horta Novella i al de Sant Pau de Riusec.


Portal de Barcelona, on actualment comença la Rambla


Sabadell al Segle XV


Al segle XV Sabadell continuava essent una vileta. Pel nord s'havia passat de la plaça Major fins a part del que més tard seria plaça de l'Àngel. Per la part baixa s'arribava al que ara és plaça del Dr.Robert i part de la de Sant Roc. Per un costat, els darreres de les cases de La Burriana iniciaven la futura línia del carrer de Sant Joan. I, passat el de La Palanca hi havia el carrer de Fortuny i es perfilava el de Dr.Puig.

Fins al segle XVIII no hi trovem gaires modificacions. L'eixampla més notable seria per la banda de l'església, amb els carrers de Sant Quirze, Advocat Cirera i part del de Gràcia. A l'altre costat no es passava del carrer de Sant Joan. I pel nord s'arribava al carrer de Sant Francesc.


Planol de Sabadell tal com era al segle XV.



Conflictes Sabadell-Terrassa


El terme de Sabadell frontejava amb el de Terrassa damunt mateix de la plaça d l'Àngel. Aquesta frontera originava molts conflictes, perquè hi havia gent de Sabadell que tenia terres dintre el que era terme de Terrassa. I passava que tots els delictes comesos en terme de Terrassa, així com els plets derivats de possesió o ús de terres, encara que afectessin a gent de Sabadell, havien de ser jutjats a Terrassa.

A l'any 1247 els sabadellencs havien fet peticions al rei Jaume I sobre aquest problema, però no van aconseguir res perquè Terrassa tenia molta força degut al seu pes històric. Fins l'any 1852 no s'arribà a conseguir que fos corregida la línia termenera amb Terrassa. Es va igualar la banda esquerra de la Via Massagué amb la dreta, i així el límit Nord de Sabadell era la línia Ronda Zamenhof-Vilarrúbies-Puigjaner.

La vila va passar per diverses mans de senyors feudals, fins que l'any 1474, el rei Ferran II "el Catòlic" va comprar la vila de Sabadell, que a les hores pertenyia a la Ciutat de Barcelona, i li va regalar a la seva dona, la reina Isabel la Catòlica.

La parròquia de Sant Fèlix


Als finals del segle XIV Sabadell tenia de 700 a 800 habitants, i era la tercera vila del Vallès. En aquella época la parròquia oficial era la de la serra de La Salut, però tenia molta més vida la capella de Sant Salvador, que era situada a la vila. Un bon dia de l'any 1373, el rector de Sant Feliu d'Arrahona, aprofitant que el pavorde de Sant Salvador no hi era, agafà les seves coses i s'instalà a l'església de la vila. El pavorde, quan hi va tornar, va protestar, però ja no hi va haver manera de fer tornar al rector a la seva parròquia de La Salut. I així es com va passar d'anomenar-se Sant Feliu d'Arrahona a Sant Feliu de Sabadell.

Aquella església es va fer petita, i van construir un altre al mateix puesto. D'aquesta segona església només es conserva la capella del Santíssim, a l'actual església de Sant Fèlix. El campanar no es va aixecar fins l'any 1724, convertin-se en un dels simbols de la ciutat.


L'escut amb la ceba


El document més antic que s'ha trobat on aparegui el segell amb la ceba és del 1468. I era signat pel Procurador General de Barcelona quan aquella ciutat va ser senyora de Sabadell. El primer segell propi del municipi no apareix fins l'any 1560, amb la ceba com emblema.

El motiu de la ceba com emblema de Sabadell s'ha de trobar en les costums d'aquella época. Una part considerable de poblacions catalanes tenen com a emblema heràldic l'anomenada "arma parlant". Aquest costum obeeix a la poca gent lletrada que hi havia. Posar a l'escut un signe gràfic que més o menys coincidís amb el nom de la població, era facilitar la seva lectura.

En el cas de Sabadell el sistema va ser víctima de dues confusions ortogràfiques lamentables. La "a", com que es pronuncia neutra, els va semblar que tant podia ser "a" com "e". I que el so inicial tant podia ser "s" com "c".





Segell del Procurador General de Barcelona a Sabadell



1er segell propi de Sabadell


Inici - Contacte Web realitzada per Isaac Bordas | Fotografies per Victoria Herrera